Veure imatges en video  -  Premsa

Necessitats tècniques:

- títol: "A Mans Plenes"
- un escenari de 3X3m y 3m d'alt
- presa de llum 220V-500W
- sala obscura
- 200-400 espectadors
- duració: 50 minuts



Fotos

foto 1 - baixar en alta resolució


foto 2 - baixar en alta resolució


foto 3 - baixar en alta resolució


foto 4 - baixar en alta resolució


foto 5 - baixar en alta resolució


foto 6 - baixar en alta resolució


foto 7 - baixar en alta resolució




foto 8 - baixar en alta resolució


foto 9 - baixar en alta resolució


foto 10 - baixar en alta resolució

Altres fotos

Fotografies de Jorge Raedó

(Versión en castellano)        (Version en français)        (english version)

(
A MANS PLENES

Creació, direcció i interpretació: Toni Rumbau

 
Titelles de Mariona Masgrau
Música: Octavi Rumbau
Coreografia titelles: Margarida Carbonell
Amb la col.laboració, les fotografies i els dibuixos de Jorge Raedó
Vestuari titelles: Carmen González
Altres vestuaris i artilugis: Núria Mestres
Robes castellet: Raquel Bonillo
Assistència tècnica: José Menchero
Assistència dramatúrgia: Rebecca Simpson i Luca Valentino
Enregistrament i muntatge en vídeo de l'obra: Alfonso De Lucas Buñuel (producciones La Parca Feliz)
Producció: La Fanfarra S.L.

 

Toni Rumbau s'embarca en un nou espectacle solista d'ombres i titelles dirigit a tots els públics.

Prosseguint l'estela dels seus últims muntatges -des del seu ja clàssic "A Dues Mans" tot passant per títols com "L'Ombra i el Doble" o l'òpera "Euridice i els Titelles de Caront"-, l'autor titellaire junta en aquest nou espectacle la tradició del teatre de titelles popular amb el llenguatge més visual de les ombres, les mans i els objectes.

Els grans temes arquetípics de la tradició (el neixament, la mort, la creació, la gana, la dualitat bé/mal, la llibertat…) apareixen tractats des de la vitalitat desenfrenada dels titelles i des de la mirada poètica i profundament simbòlica de les ombres.

Una obra que busca la participació ingènua i vital del públic infantil, i que desperta  l'atenció i la complicitat de l'adult. Per a nens de 5 a 99 anys.

Els titelles: Putxinel.la, el Gos, el Policia, el Dimoni, la Mort... Els personatges de la tradició neixen al món actual cridats per la imaginació del públic (nens i adults) i per l'ofici del titellaire.

De l'Ou al Cub: l'ou de la imaginació, que el públic entrega al titellaire en començar l'espectacle, dóna vida al cub, la caixa quadrada on viu l'esperit de Pulcinella. D'ella neixen els diferents personatges. A la vegada, una llum irromp a l'interior del castellet de titelles, el qual es converteix en una caixa lluminosa i sonora.

Ombres, titelles, imatges, sons, ritme trepidant de la manipulació, subtilesa, tradició, modernitat…  Un treball de virtuosisme i d'indagació, en el que el titellaire es planteja la pràctica tradicional dels titelles de tota la vida com un trampolí per a la recerca de noves expressivitats visuals i sonores.

Amb l'artilugi sonor de la "llengüeta", més la música en directe a través d'instruments senzills i contundents, els titelles nascuts al si misteriós del castellet cobren vida per representar el rite etern de la creativitat i de la lluita contra la mort.

El castellet, un cub allargat i translúcid, s'il.lumina per dins per convertir-se en una caixa de llum y de sons, que la música omple de misteri. Caixa prenyada de vida i d'imatges on s'oculta i palpita l'alè indòmit, etern i fecond de Putxinel.la. 

 « A Mans Plenes» : a través d'aquestes formidables eines de treball que són les dues mans del titellaire, la Tradició es replanteja en un procés d'introspecció que obre les entranyes de l'ofici. Allò habitualment ocult s'il.lumina amb la consciència d'un punt de llum inquiet, consciència que és ensems la del  castellet i la dels titelles que l'habiten. Així, al desdoblement dels titelles s'hi afeigeix un segon desdoblement: el de la llum inquieta que, com un ull il.luminador,  desplega les dimensions ocultes del cúbic castellet.
 

La percepció de l' espectador es veu d'aquesta manera ampliada per una multiplicitat de punts de vista que es superposen entre si. A la fi, un cop els titelles tornen a la caixa cúbica d'on han sortit, aquesta, de sobte il.luminada per dins, es converteix en un nou castellet, íntim i petit: l'escenari on la imaginació del públic hi pot desplegar les seves pròpies històries.

Imatges en directe d'una funció feta a La Puntual (maig 2009):

 

Petit muntatge en vídeo fet per Alfonso De Lucas Buñuel:

Premsa:

- Crítica de Edgar Davidian al Journal L'Orient-Le Jour, de Beirut, Líbano (27-05-2010)
- Crítica en el Journal www.annahar.com de Beirut, Líbano (27-05-2010)
- Crítica de José Luis Melguizo en "El Heraldo de Aragón", Zaragoza, 30 diciembre 2009.
- Crítica de Gontzal Díez en La Verdad, Murcia, 5 noviembre 2009.
- Crítica de "A Manos Llenas" por Conrado Domínguez, Barcelona, (20 julio 2009)
- Entrevista de José Bolorino a Toni Rumbau. Publicada en Titerenet, 30 noviembre 2009
- Entrevista a Toni Rumbau de Sonia García García en El Periódico (5-julio-2009)