El Saló d'Anubis

back Home - Biografia - La Fanfarra - Cursos - Réseau Méditerrannée - Textos/Books - Artículos - Press - Fotos - Video - Fest. Òpera Butxaca

SALÓ D'ANUBIS

o L'Acadèmia de Lilí i Danté

Gran Espectacle d'Òpera i Màgia

(Español) - (English)

Funcions realitzades l'octubre 2007:

Assaig general amb públic: 29 de setembre a l'Auditorio de Cornellá, Barcelona
Estrena: 2 d'octubre al Theater am Stadtgarten de Winterthur, SuIssa
Dia 14 d'octubre: Teatre de Salt, Girona, Temporada Alta
Dies 18 i 20 d'octubre: Staatstheater de Darmstadt, Alemanya
Del 24 al 28 d'octubre: Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

(foto: © David Ruano / TNC)

Música de Joan Albert Amargós
Idea i llibret de Toni Rumbau
Direcció d'escena i dramatúrgia: Luca Valentino
Direcció musical: Joan Albert Amargós
Escenografia: José Menchero
Assessor màgia: Mag Lari
Il.luminació: Quico Gutiérrez
Vestuari: Raquel Bonillo
Orquestra: Grup Instrumental Barcelona 216
Relacions Internacionals: Dietrich Grosse
Producció executiva: Lola Davó- Bitó
Coproducció: LA FANFARRA /FESTIVAL D'ÒPERA DE BUTXACA I NOVES CREACIONS/GRUP INSTRUMENTAL BARCELONA 216
Producció: LA FANFARRA S.L.
Management: Dietrich Grosse

CONTACTE

Blog Salón de Anubis

Crítiques i notes de premsa

Presentació

Argument

Repartiment

Llibret

Equip artístic

Notes sobre l'obra

SEGONA ÒPERA DE JOAN ALBERT AMARGÓS, TONI RUMBAU I LUCA VALENTINO.

Presentació

Òpera, màgia, cabaret… Un espectador afortunat presideix aquest Retaule de la Mort en què Lilí i Danté, els dos presentadors, són també els déus Thot i Anubis. Ells conduiran el viu-difunt per un camí de constants sorpreses i transformacions, fins arribar a la constatació de saber, des de l’atmòsfera doble, ambígua i contradictòria d’un món fet d’imatges i ombres, que estem vius i morts a la vegada. La poderosa i expressiva música d’Amargós, d’arrels cultes i populars, es desplega amb sorprenents efectes de ritme i color, en un espectacle on la màgia, impregnada d’humor tràgic i vitalista, s'eleva vers registres d'alt contingut poètic.

Breu sinopsi

SALÓ D'ANUBIS és una òpera de doble registre que sota l'aparença d'un espectacle de màgia i cabaret, posa el personatge principal i els espectadors enfront del tema de la mort.

Lilí i Danté, presentadors del cabaret, són els encarregats d'anunciar al Convidat que està mort i de conduïr-lo després per un recorregut metamorfòsic envers la seva acceptació com a difunt. Aquests mestres de cerimònies són dos personatges dobles: per un costat dos mags-presentadors d'un cabaret cosit per diversos números d'il.lusionisme, per l'altre costat dues figures arquetípiques definides per les màscares de Thot i Anubis. Ells conduïran al viu-difunt per un camí de constants transformacions que cada vegada el faran més petit, en un divertit i dramàtic viatge a les profundidats de si mateix, i que acaba reduïnt la seva personalitat a una simple i cridanera màscara animada. El quart personatge és Rosa, la dona i acompanyant del Convidat (del viu-difunt), que emergeix directament del contexte dramàtic de l'obra. Ella és el personatge viu que pateix la pèrdua de l'ésser amat.

UNA ÒPERA SOBRE LA VIDA I LA MORT

Saló d’Anubis és una òpera de doble registre que sota l’aparença d’un espectacle de màgia i cabaret, posa el personatge principal i els espectadors enfront del tema de la mort.

Un espectador afortunat presideix aquest Retaule de la Mort en el que Lilí i Danté, els dos presentadors, són també els déus Thot i Anubis. Ells conduïran al viu-difunt per un camí de constants transformacions que cada vegada el faran més petit, en un divertit i dramàtic viatge a les profundidats de si mateix, i que acaba reduïnt la seva personalitat a una simple i cridanera màscara animada. El quart personatge és Rosa, la dona i acompanyant del Convidat, que emergeix directament del contexte dramàtic de l’obra, i que pateix també una transformació radical de la seva vida.

Amb l’artifici del gènere operístic i de l’espectacle de màgia i cabaret, Saló d’Anubis proposa un espai doble on vida i mort es troben i s’enmmirallen en un joc de simulacions, de transformacions i d’auto-coneixament dels personatges. En aquest marc de dualitats ambígües i tramposes, néixer i morir serien les dues cares d’una mateixa moneda.

Saló d’Anubis planteja al públic un tema etern que la nostra època es complau en realçar: la radical incertesa de saber allò que succeïrà en les pròximes setmanes, dies, hores, minuts… ¿Tindrem el mateix treball, viurem al mateix lloc, estarem vius d’aquí a dos mesos, una setmana o dos dies? .... La vida biològica s’allarga, però les seguretats s’esquerden a cada moment. I la mort planeja com una amenaça oculta i incomprensible.

El resultat és un ritme teatral vertiginós que, mitjançant la successió d’imatges poderoses i impactants, alterna l’estupor amb l’auto-coneixament, el drama i la ironia, la interioritat reflexiva i el joc, en un equilibri que vol assemblar-se a la mateixa vida.

Situats en aquest espai real i simbòlic a la vegada, les notes, les imatges i les paraules empenyen la música, vital i expressiva, vers els diferents registres de l’obra: pels números de màgia, per les situacions absurdes i impossibles, pels encontres dramàtics i les terribles sensacions de pèrdua; acompanya així el protagonista per un recorregut màgic (en el sentit literal de la paraula) que va dels aires jocosos inicials vers tonalitats cada vegada més intenses i dramàtiques.

Toni Rumbau, Joan Albert Amargós i Luca Valentino

SINOPSIS-ARGUMENT

En entrar, els espectadors reben un paperet amb un número. Preludi musical. Surten els dos presentadors, Lilí i Danté, que donen la benvinguda als espectadors. S'inicia el cabaret. Sortejen un número que treuen del barret de copa de Danté. Un cop han localitzat a l'afortunat, el conviden a pujar a l'escenari i li adivinen alguns detalls de la seva vida.

Ens adonem de que el Convidat està acompanyat de la seva dona. Tot sembla ser una normal sessió de màgia, però quan el convidat intenta tornar al seient, no ho pot fer. Durant aquests instants de confusió a l'escenari, un acomodador crida la seva dona per a una emergència i la fan sortir de la platea.

Els presentadors Lilí i Danté anuncien finalment al Convidat que just fa una estona ha sofert un atac de cor i que en realitat està mort. El Convidat riu, aprecia la broma i se'n vol anar, però curiosament no pot sortir de l'ecenari, atrapat per un malefici que l'impideix escapar.

Lilí i Danté, sempre cantant, fiquen el Convidat dins d'una caixa amb rodes. Amb una serra gegantesca, Danté talla la caixa i el Convidat en dos. Aterrat, aquest es posa a cridar però el crit es tranforma en cant. Els Presentadors passejen per l'escenari les dues parts separades del Convidat.

El Convidat ha quedat empetitit, reduït a la meitat. Danté i Lilí treuen dos ninots de ventriloquia: són un vell professor d'escola del Convidat, malhumorat i impertinent, i l'ama que l'ha cuidat de nen. Danté i Lilí manipulen i posen veu als dos titelles. El Convidat acaba cantant amb l'ama una cançó d'infància. Les figures desapareixen i ell es queixa de la situació.

Lilí i Danté li tallen llavors el cap, que posen en una safata. La passejen per l'escenari i l'acaben posant dins d'una caixa. Allà el cap agafa vida i es posa a cantar (truc de la caixa amb el cap que parla). Mentrestant, Lilí i Danté es posen les dues màscares de Thot i Anubis.

Danté, amb una bata de metge a més a més de la màscara, treu una camilla on s'hi veu la silueta d'un cadàver tapat amb un llençol. Al seu costat apareix Rosa, la dona del convidat. Plora la mort del seu marit. En veure-ho, el cap tallat del Convidat es posa a cridar advertint a Rosa de que està viu però ella no el sent. Fiunalment Rosa se'n va acompanyada pel doctor Thot-Danté mentre la camilla és retirada de l'escenari.

El cap es queixa indignat als dos presentadors convertits en déus. Aquests s'acomiaden d'ell i tanquen les portes de la caixa on està el cap. La caixa es converteix en una centrifugadora. Un cop es para, extreuen del seu interior la pasta en què s'ha convertit el cap.

Damunt d'una mena de taula-altar, els dos mestres de cerimònies amassen la pasta mentre canten fòrmules màgiques . Fiquen la pasta dins d'una olla i aquesta comença a bullir. Del seu interior extreuen un titella que té la cara del Convidat. El titella, anomenat Ro, es posa a cridar amb “llengüeta”, exigeix que li tornin els diners de l'entrada i que el deixin marxar. Llavors, Lilí i Danté, sempre amb les seves màscares de Thot i Anubis, col.loquen el titella dins d'una gàbia d'ocell que hi ha damunt d'una piràmide allargada. Se'n van.

El titella segueix cridant la seva indignació des de la gàbia. En aquell moment, s'obre la porta de la piràmide on el públic s'imagina que hi ha el manipulador del titella, i apareix el Convidat, quedant buida la piràmide (truc del titella que es mou sense manipulador).

El Convidat canta l'estranyesa de sentir-se doble, sense veure ni sentir el titella Ro. Aquest crida indignat, acusa el seu doble d'haver-li robat el cos. Apareix llavors Rosa, la seva esposa, que es creua amb el Convidat sense però que els dos es vegin. Canten com si es trobessin en dimensions distintes. Rosa canta la pèrdua del seu ésser amat. Ro crida indignat contra els dos. El Convidat es busca a si mateix. Finalment, Rosa se'n va, i després de cantar el Convidat la Cançó de la Infància , posa un mocador màgic sobre la gàbia de Ro. En treure'l, Ro s'ha converrtit en un lloro.

El Convidat s'adreça a les màscares penjades i inertes de Thot i Anubis. Hi ha també els dos ninots de ventriloquia, el mateix titella Ro, així com un xal que Rosa, la seva dona, ha deixat caure en la seva última aparició. És el reencontre amb si mateix, amb el seu passat, amb els éssers estimats. Finalment desapareix darrera d'una pantalla.

L'última escena en ombres escenifica la infància del Convidat, paisatges de la seva vida, imatges simbòliques que es superposen per expressar plans i registres diferents del personatge. Damunt d'aquestes visions, les quatre veus de l'òpera canten sobre el temps, la vida i la mort.

Per acabar, i després de l'escena de les ombres, l'escenari s'il.lumina com en l'inici de l'obra i apareixen els presentadors Lilí i Danté. Es repeteix la seqüència inicial de l'espectacle. Del barret de copa, Danté extreu un numeret i reclama la presència del nou afortunat, un nou Convidat a sortir del públic. En aquell moment, baixa el teló. Fi.

FITXA ARTÍSTICA I REPARTIMENT

Repartiment:

Lilí: Mónica Luezas / María Hinojosa (soprano)

Danté: Marc Canturri /Toni Marsol (baríton)

Convidat: Toni Comas / Miquel Cobos (tenor)

Rosa: Marta Valero /Anna Tobella (mezzosoprano)

Veu titella: Toni Rumbau

Ajudant 1: Pau Gómez Vilar

Ajudant 2: Susana Rodríguez Sánchez

Orquestra: Grup Instrumental Barcelona 216

piano: Daniel Espasa / Xavier Barbeta
contrabaix: Luís Manuel Cojal
violí: Carlota Amargós / José Oriol Alguero
clarinet: Javier Castillo
trompa: Raul Garrido / Francisco Rodríguez

Direcció Barcelona 216: David Albet

Producció orquestra: Noemí Sunyol