Nascut a Barcelona (1949), estudis al Liceu Francès de la ciutat i llicenciat en Filologia, especialitat de Literatura Espanyola, Universitat de Barcelona.
El 1972, diversos viatges a Itàlia, Marroc, Turquia, Iran i Afganistan, s’instal·la a Dinamarca amb la seva dona Mariona Masgrau, i es trasllada, de 1974 a 1975, a Portugal, on participa amb una companyia de marionetes de Lisboa a les Campanyes de Dinamització Cultural del MFA, durant la Revolució Portuguesa.
Toni Rumbau l’any 1975, en les Campanyes de Dinamització
Cultural del MFA, a Viseu, Portugal.
El 1976 funda a Barcelona la companyia La Fanfarra, Teatre de Marionetes, junt amb Mariona Masgrau i Eugenio Navarro.
Actuació a la Plaça del Pi, 1977.
És l’autor dels guions de la companyia durant la seva primera etapa fins el 1992, a més d’actuar en els espectacles en qualitat de narrador i músic. Són obres d’aquesta època: “Les Aventures d’en Malic”, “La Història del Rei Trist”, “Aquil·les i la Tortuga”, “La Llegenda de Sant Jordi”, “Els Pastorets”, “La Història de Li o Malic a la Xina”, “Malic a Nova York”, “Malic i la Font de l’Eterna Joventut”, “Faustí”, “Calidoscòpia” (escrita amb Rafael Sender), “La Reina Blanca”, “Carmen” (escrita amb Joan Casas), “Europa” (escrita amb Miguel Vigo”) i “Malic Enamorat”. Escriu les obres de teatre infantil “Perot lo Lladre” i “Perot a Tarraco” per a la companyia Maremàgnum de Barcelona.
El 1980 neix el seu fill Octavi Rumbau Masgrau.
Imatge de ‘A Dues Mans’. Foto d’Albert Fortuny.
Amb l’espectacle solista “A Dues Mans”, amb marionetes i direcció de Mariona Masgrau, i amb altres espectacles de La Fanfarra, ha recorregut el món sencer, actuant per tot Europa, Escandinàvia, Marroc, Egipte, Líban, Turquia, Pakistan, Índia, Xina, Rússia, Brasil i Argentina.
El Teatre Malic.
El 1984 obre amb La Fanfarra el Teatre Malic de Barcelona, sala alternativa pionera a Espanya. Des de 1992 es fa càrrec en solitari de la direcció del mateix. El teatre rep el Premi Especial de la Crítica (1991), el Premi Ciutat de Barcelona de Teatre (1992) i el Premi Fad (un Aplaudiment, el 1993) – veure aquí.
El 1993 inaugura des del Teatre Malic el Festival d’Òpera de Butxaca de Barcelona del que és director i que el 2007 (novembre) arriba a la seva 12a edició – veure aquí. El novembre de 2004 el festival inicia una nova etapa amb l’entrada de Dietrich Grosse, encarregat de la Gerència i de les Relacions Internacionals. El 2007 deixa la direcció artística del Festival que passa a mans de Marc Rosich. Toni Rumbau és President Honorari d’Òpera de Butxaca.
‘L’Ombra i el Doble’, imatge del cartell. Foto d’Albert Fortuny.
El 1999 estrena amb Jaume Grau i José Menchero l’obra “L’Ombra i el Doble”, de la que és intèrpret i autor de la idea i del text, amb direcció de Luca Valentino, al Festival d’estiu de Barcelona (Grec’99) – veure aquí (1era part) i aquí (2a part).
El 2001 estrena l’òpera “Euridice i els Titelles de Caront” (amb dues versions en català i castellà) de la que és autor del llibret, amb música de Joan Albert Amargós (Festival Grec’2001), direcció de Luca Valentino, escenografia de José Menchero i producció de Jaume Grau. El llibret d’aquesta òpera està publicat en la col·lecció teatral de l’Editorial Arola de Tarragona (veure aquí) i el cd de l’òpera està editat per Harmonia Mundi (veure aquí). L’òpera es presenta a Barcelona, Tarragona, Girona, Andorra, Madrid, Wintertur (Suiza) i a Luvigshaven i Lorrach (Alemanya) (veure aquí).
L’octubre de 2002 publica la seva primera novel·la “La Catedral de las Ruinas”, editada per Arola Editores – veure aquí).
El novembre de 2002 crea junt amb Karim Dakroub (Beirut), Cengiz Ozek (Estanbul), Stéphanie Lefort (Lyon, França), Habiba Jendoubi (Tunísia), Hamdy el Tounsy (El Caire) i Víctor Molina (Barcelona) la xarxa Ombres et Marionnettes de la Méditerrannée (veure aquí).
El desembre de 2002 tanca el Teatre Malic, després de 18 anys d’existència (veure aquí).
El Teatre Malic. Foto d’Albert Fortuny.
El 2003 viatja a París, Tunísia (2ème Rencontre du Réseau Ombres et Marionnettes de la Méditerranné), al Festival de Teatre de Chipre costat turc amb “A Dues Mans”, al Festival de Titelles de Beirut amb “A Dues Mans” i participa al curs “Le langage des Théâtre Populaires de la Méditerrannée: Marionnettes, Ombres, Énergie et Tradition” impartit a Beirut (veure aquí).
El setembre i octubre de 2003, és artista convidat (Fellow) per la Fundació Bogliasco (Centro di Studi per le Arte e la Leteratura de la Liguria, Italia), per escriure el llibret de l’òpera “Doble Sombra”, projecte a realitzar amb el compositor italià Federico Ermirio i el director d’escena Luca Valentino.
L’octubre 2005 publica “Fumar en Pipa o la Retorta de los Sueños“, amb fotografies d’Albert Fortuny, editat per Arola Editors (veure aquí).
El 2005 estrena la cantata “L’Assemblea dels Infants”, de la que és autor del text, amb música de Joan Albert Amargós, encàrrec de l’Auditori de Barcelona (Cantània).
L’abril de 2007 presenta el seu llibre “Malic, l’Aventura dels Titelles”, relat autobiogràfic i llibre de memòries sobre La Fanfarra i el Teatre Malic. Editat per Arola Editors. Es publiquen també versions en castellà i en portuguès (a càrrec del Museu da Marioneta de Lisboa) – veure aquí).
L’octubre de 2007 estrena l’òpera “Saló d’Anubis o l’Acadèmia de Lilí&Danté” (amb doble versió en català i castellà), de la que és autor del llibret amb música de Joan Albert Amargós, direcció d’escena de Luca Valentino i escenografia de José Menchero. “Saló d’Anubis” es representa a Winterthur (Suiza), Darmstadt (Alemania), Girona i al Teatre Nacional de Catalunya, a Barcelona (veure aquí).
‘Saló d’Anubis’.
El març de 2008 publica “La Colla de la platja i el Futur de Catalunya“, novel·la-assaig editada per Arola Editorial (veure aquí).
L’abril de 2009 estrena el seu nou espectacle solista de titelles i ombres titulat “A Mans Plenes” (veure aquí).
Muntant ‘A Mans Plenes’ a Palermo, al Museu delle Marionette.
En 2010, inicia el seu `projecte “Rutes de Putxinel·li. Titelles i Ciutats d’Europa “. El llibre es publica en català, castellà i portuguès en els anys 2012 i 2013 (veure aquí).
El 2012 obre els tres portals digitals dedicats al món de la marioneta: Puppetring (en anglès), Titeresante (en espanyol) i Putxinel·li (en català). Putxinel·li i Titeresante s’han convertir en reconeguts portals de referència en el món dels titelles.
L’any 2015 idea i organitza com a comissari l’exposició ‘Figures del Desdoblament’ al centre Arts Santa Mònica de Barcelona (veure aquí). L’exposició compte amb un catàleg trilingüe (veure aquí). Crea igualment el Festival IF Barcelona, que des de llavors es realitza en edicions biennals a Barcelona. El Festival té en aquests moments un equip propi de gestió, amb direcció artística de Jordi Alomar (veure aquí).
El 2017, realitza per encàrrec de la Generalitat de Catalunya un Estudi sobre el Sector del Teatre de Titelles, Visual i d’Objectes a Catalunya, en col·laboració amb Unima Catalunya (veure aquí).
El 2019, realitza conjuntament amb José Luís Melendo i per encàrrec d’Unima Federación España i 42 entitats relacionades amb el món dels titelles, un Estudio sobre el Sector del Teatro de Títeres, Visual y de Objetos a Espanya (veure aquí). Veure les entrevistes realitzades a personalitats rellevants dels titelles aquí.
Recent Comments